diumenge, 24 de juny de 2007

Si el temps no existeix...

La idea básica del pensament racional s’ha basat sempre en que : "L'espai absolut, per la seva pròpia naturalesa, roman sempre igual i immòbil, sense estar referit a cap objecte extern" i "El temps matemàtic (físic, diríem nosaltres), verdader, absolut, transcorre en si i per la seva pròpia naturalesa de manera uniformi sense estar referit a cap altre objecte extern"
Científics com Max Karl Ernst Ludwig Planck, pare de la física quàntica van posar els fonaments per demostrar que això no és així. Com moltes vegades sol ocórrer, les primeres inclinacions intel•lectuals de Planck no van estar orientades cap a la ciència, sinó que a la filologia i la música. En 1900 Planck va formular que l'energia es radia en unitats petites separades denominades quants. Va ser considerat el creador de la teoria quàntica, de qui Albert Einstein va dir: "Era un home a qui li va ser donat aportar al món una gran idea creadora". D'aquesta idea creadora va néixer la física moderna, que intenta saber si "Déu juga o no als daus", si l'atzar existeix o no.
De la seva exploració va concloure que el pensament causal i el físic són equivalents. Un cos negre és un sistema ideal capaç d'absorbir tota la radiació que incideix sobre ell. Planck va plantejar una equació simple que descrivia la distribució de la irradiació de les freqüències variades, basat en una suposició: l'energia no és divisible infinitament; com la matèria, està formada de partícules, a les que va anomenar quàntum. D’aci a la formulació de la teoria de la relativitat d’Einstein hi ha un pas, perquè si bé ha quedat demostrat que a partir de que la massa s’apropa a la velocitat de la llum el temps es zero, també que el temps no és una constant si no una variable és a dir que el temps no existeix. Només hi és quan hi ha massa i espai perquè aquesta tingui una velocitat. Això vol dir que l'espai i el temps no són independents l'un de l'altre, no existeixen l'un al marge de l'altre. Einstein va considerar que la verdadera magnitud existent en la Naturalesa és una: l'espai-temps.

De manera que parlar del temps sense l'espai no és correcte el temps, com tal, no existeix, el que existeix realment és el temps-espai com a magnitud fonamental. Això vol dir que l'espai i el temps no són independents l'un de l'altre, no existeixen l'un al marge de l'altre. Einstein va considerar que la verdadera magnitud existent en la Naturalesa és una: l'espai-temps.

De manera que parlar del temps sense l'espai no és correcte, perquè el temps, com tal, no existeix, el que existeix realment és el temps-espai com a magnitud fonamental. A partir d’aci la pregunta seria existeixen la massa i l’espai com a constants de l’ordre còsmic? Són infinits?

Cap comentari: