L’avenir és tant irrevocable Com el rígid ahir. No hi ha una cosa Que no sigui una lletra silenciosa De l’eterna escriptura indesxifrable El llibre de la qual és el temps. Qui s’allunya de casa seva ja ha tornat. La nostra vida És la senda futura i recorreguda. El rigor ha teixit la madeixa. No t’acovardeixis. L’ergàstul és fosc, La ferma trama és de ferro incessant, Però en algun racó del teu confinament Pot haver-hi una llum, una escletxa. El camí és fatal com la fletxa. Però en les esquerdes hi ha Déu, que sotja.